reu

 no té per què ser així

tinc quatre espines

al dors del conducte nerviós

no té per què ser així

ho sabem, ho païm,

la vida plany

cada ferida

és un petit món en si

no té per què ser així

he oblidat on ho deixàvem,

el clauer amb les claus

les arracades amb osca

no té raó de ser

i, tanmateix, és, perquè ho hem volgut

en un punt i unes circumstàncies dades

i així torno a estar, reu com era

un dia tindre un fill,

podré ser de profit

faré trenta anys, quaranta,

faré el bé:

em pentinaré amb pinta

deixaré de gratar-me els canells

si estic nerviós

agafaré les claus del clauer,

i no tindrà per què ser trist

si no canvio d'arracades

escriuré:

com pot ser? no ho entenc.

he fet el que calia.

m'he llevat d'hora, dono les gràcies sovint

m'arremango el baix dels pantalons, he fet mil anys.

he fet el bé, ostres, per què no em sento millor?

perquè no té per què ser així?