què tems, gàndul?

la novetat  em disgusta, realment. ei que tal, holaaaaaaaaaa.  ja feia un temps  q no explicava res per aqui  i venga  buenbo pilas cargadas  i poques  paraules a dir realment. es casi com  si  no vulgués fer-ho.  costa molt concebre  la novetat.  em planto aqui davant  de la pantalla a altes hores de la nit  amb lres mans  recolzades  a les tecles  però soc incapaç dèstar  segur  del tot què collons és que vull  aportar al mon, què vull dir exactament.. o si tinc res a dir  en primera instància.  el fullot en blanc este m'enerva,  o els rajos blanquerrims que màssetgen les retines  ara en la foscor em  desficien o  potser es que estic  tan cansat... de totes maneres,  desde la foscor sembla ser l´única  manera en  la que m'animo  a escriure últimament.  

- carajoo abel  digues coses maques

- petó i papallones i piruletes

hahah no  però enserio,  es horrible  aquesta sensació  com de mirall:  el full blanc es un mirall etc etc  vull dir que  si és a mi a qui m'haig d'explicar  les coses, si soc  jo qui ha d'escoltar, millor pleguem i  a dormir a pler.  jo ja m'ho se tot!!!!! per això em plantejo  un exercici  de vegades, faig veure  que el full,  es una altra persona o  una altra cosa. d'aquesta  manera  potser  puc incórrer  en una nova manera de parlar  de mi que no faci mal.  per exemple  ara mimagino  que parlo a lesglesia:

– mai the entès del tot però  hi ha algo sobre tu que  m'intriga

i imagino  que em respon:

– en els teus ulls es  evident  que sempre thas rodejat de  coses que  no entens

ara parlaré amb un gatet

– pspss gatet gatet  que fas aqui?  si no tens  lloc on anar  sempre et donaré cabuda

– miauu miau miau (em necesites mes del wue jo  et necesito)

a una certa  ex:

– ho sento molt

– deixaho estar

al blat de moro:

– no és res  personal

–  et dones massa importància

les nits  en que he sentit  que podria quedarmhi  a viure

– us trobaré molt a  faltar

– la vida aplicada intensament crema la pell.

dosifica-la,  fes-la important. empalideix,  permetet  empal·lidir

a la meves  adiccions no preocupants:

– he  fet de vosaltres  una personalitat

– no és una competició

a les meves adiccions sí preocupants:

– per  què no podeu ser més  amables amb mi?

– t'enfonses  en un forat que  tu mateix escarbes  amb esma

als meus  amics:

– no ho sé  fer millor  i gràcies

–...

què dirieu?