em vas tocar sense cobdícia

vessat el pes del teu palmell a la meva galta,

la gran planera oblidada,

podies fer-hi el que volguessis si volguessis.

marcada la teva empremta en mi,

candent estoc de foc

encetat a la carn de la neu,

em vas tocar sense cobdícia

i el fos de la meva pell va ser una llana d'àngel

que accedia sense voluntat

a deixar-te anar teixint-hi amb els anys