2023/08/23 09:34

Coseta, he somiat que estimaves un Altre

I quan t’has girat

Al llit

Per abraçar-me

T’he empès fora de mi

Com si el somni fos real

Com si els somnis es fessin realitat

Abril

Jo t’estimo

Com un dimoni

— esperant,

Esperant

Manaus

 

No estendràs el braç

A través d’un riu

Per sentir l’influx de vides

A través del riu

L’amor és l’espera

 

L’amor és l’espera

Caduc amor sota l’ombra d’una savina

Caduc significa que no vindràs

Caduc com la sang

Etern com la pena

Mort

Passadís de tota carn

Caduca carn immòbil

Com jo,

— com tothom qui l’espera

Mi corazón

No creía que hubiera puertas

Y en el zaguán de mi reposo

Encuentro veintidós llaves

Papá,

Temo quedarme

Encastado

No quiero ser

Tu espada

Febrer

Concebo el temps per capes. M’agraden les Primeres setmanes de mes. No m’agrada que s’amunteguin els dies, el 26, el 27. El 31 de gener. Tinc la mania de voler posar-ho tot en ordre sempre, coses que no precisen de meticulacio, de pensament. Les tardes dels dies, una barreja de sensacions que he anat acumulant al mati, migdia… No se com desprendre’m, fer parada. M’agrada l’acte vandàlic del vent, ho endreça tot amb fúria. Com els arrebats sobtats de polidesa que m’agafen desprevenit algunes nits. Tot per no anar a dormir d’hora. Tot per entendre’m una mica.